Calaix-Historic

On es construeixen les centrals

La conca del Segre.

El Segre és un riu de Catalunya, afluent de l’Ebre per l’esquerra. La seva conca compren tres estats: Andorra, Espanya i França. Neix a la vessant septentrional del pic del Segre al Circ de la Culassa, a l’alta Cerdanya i desemboca 265 quilòmetres després, al riu Ebre pel seu pas per Mesquinesa. El riu es troba embassat als pantans de Rialb, Oliana i Sant Llorenç de Montgai. D’ell en surten diversos canals de regadiu i alguns aprofitaments hidroelèctrics. La seva conca és de 22759 Km2. Són territoris fonamentalment agrícoles i ramaders.

> Les centrals hidroelèctriques de la conca del Segre són:

Oliana, Rialb, Sant Llorenç de Montgai i Seròs / Balaguer, Térmens i Lleida (al canal de Balaguer)

La conca de la Noguera Pallaresa.

Les comarques del Pallars són riques en recursos hídrics. La Noguera Pallaresa és l'eix central de les seves comarques. Però a més a més, s'hi afegeixen gran nombre de rius, fonts, llacs i petits corrents d'aigua. La conca té una superfície de 2070Km2. La Noguera Pallaresa és un riu de Catalunya afluent del Segre per la dreta. Neix al la Vall d'Aran i es dirigeix cap al sud travessant els dos Pallars, dels quals n'és històricament l'eix de comunicació principal i esdevé l'articulador de la vida d'aquestes comarques.

Primer flueix pel Pallars Sobirà i després de travessar el Congost de Collegats, pel Pallars Jussà. El Flamisell desguassa en ell per la dreta poc metres després de passar la vila de la Pobla de Segur, en l’embassament de Sant Antoni. Passada la presa d’aquest primer pantà, continua el seu curs molt a prop de Tremp i torna a quedar embassat prop del poble de Cellers, a l’embassament de Terradets. Després d’aquest embassament entra en el congost de Terradets, lloc per on travessa la serra del Montsec. Desguassa en la riba dreta del Segre, just abans que el Segre arribi al pantà de Camarasa. Fa 154 kilòmetres de longitud.

La Conca de Tremp, queda emmarcada per les serres següents: serres de Sant Gervàs, i Boumort pel nord; serra del Montsec pel sud; serra de Comiols per l'est i finalment, serres de Montllobar i de Lleràs a l'oest.

En definitiva, un territori caracteritzat pels alts cims i els recursos hídrics va ser el que va captar la mirada de Pearson i Montañés, entre altres, per tal d'impulsar l'electrificació de Catalunya.

> Les centrals hidroelèctriques de la conca de la Noguera Pallaresa són:

Esterri-Unarre, la Torrassa, Sossís, Talarn, Gavet, Terradets i Camarasa / Sant Maurici i Lladres (als rius Escrita i Peguera) / Montamara, Tavascan, Llavorsí Cardós (a la Noguera de Cardós)

La conca del Flamisell.

El Pallars està format per un gran nombre de valls entre els quals es troba la Vall Fosca. Aquest territori està vertebrat pel riu Flamisell. És una de les valls més altes dels Pirineus, situada entre els 800m en les parts més baixes i els 2992m de l’imponent cim de la Peguera. A la capçalera de la vall, en els terrenys del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, trobem 28 estanys que ocupen antigues cubetes excavades pel gel en substrats granítics i pissarrosos. Aquests estanys formen tres conques: Estany Gento, Estany Tort i Rus.

El Flamisell és un afluent de la Noguera Pallaresa de 34 km de longitud. És un riu torrentós, amb canvis força bruscos del seu cabal. Neix en el municipi de Torre de Cabdella, on rep les aigües que desguassen de diversos estanys del Pirineu, un dels espais lacustres més remarcables d'Europa. Transcorre per la vall Fosca, passa per Espui, Cabdella, la Torre de Cabdella, Senterada i la Pobleta de Bellveí, i s'ajunta amb la Noguera Pallaresa al seu pas per la Pobla de Segur.

La conca del Flamisell té 348’6Km2 de superfície. La reserva hídrica és de 50 milions de m3. És una zona de precipitació força abundant, majoritàriament en forma de neu, i una temperatura mitjana de 10,5 ºC.

La fauna i la flora són diverses i especialment frondoses, sobretot a la zona baixa de la ribera, i a mesura que les muntanyes s’enlairen, el paisatge adquireix un aspecte desolat, marcat per les roques granítiques.

La comarca estava certament aïllada, per la manca de vies de comunicació, fet que propiciava que hi hagués una economia de subsistència, absolutament lligada a la terra.

> Les centrals hidroelèctriques de la conca del Flamicell són:

Sallente, Cabdella, Molinos, la Plana de Mont-rós i la Pobla de Segur.

La Conca de la Noguera Ribagorçana.

Embassaments de Catalunya

És una zona amb una profunda riquesa tant vegetal com hídrica. La comarca està travessada de nord a sud pel gran eix fluvial de la Noguera Ribagorçana. La Noguera Ribagorçana és un riu afluent del Segre per la dreta. Neix a la capçalera de la vall de Barravés, a la Vall d'Aran, i desemboca al Segre al terme de Corbins, al Segrià. Durant bona part dels 130 Km del seu recorregut coincideix amb la línia divisòria política entre Catalunya i Aragó. A més, des de la Vall de Barravés fins al Pont de Suert, enregistrava un notable descens. En la zona més al sud hi ha menys desnivells, així que, en aquestes zones es necessitava construir grans presses.

La Noguera Ribagorçana s'alimenta de nombrosos afluents com són els rius Salenques, de Llauset, Besiberri, Baliera. L’altra ribera, amb el riu Noguera de Tor, representa un altre territori potencial. Aquest riu aprofitava els corrents, barrancs, rius, i fonts que hi havia entre les muntanyes.

Els estudis realitzats sobre la comarca demostraven que era una zona de cabals estables, fet que garantia uns ritmes de producció constant de les centrals que s’hi poguessin instal·lar. Durant el període d’abril a juny, els rius reben importants aportacions d’aigua a causa del desgel.

D’altra banda, cal destacar la situació orogràfica. Hi ha grans conglomerats que encerclen la comarca. A mes, s'hi localitzen gran nombre de llacs, entre els quals hi ha el llebreta, llong, Rodo, Serrade, Travessany, Negre, Tumeneia, Monges, Contraix, Estany Gemena, Cavallers, Llauset, Anglos, etc.

El desnivell és un element clau pel que fa als aprofitaments hidràulics per produir energia. Sobre aquesta qüestió només cal esmentar una dada força significativa: el pic de Mulleres es troba a la cota 2500, i en el moment que la Noguera Ribagorçana conflueix amb el Segre per Corbins, la cota és 175m. Així doncs, estaríem parlant d’un desnivell de 2325m. En la conca de la Noguera de Tor, des de la capçalera al sector de Cavallers fins a l'indret de Llesp, el desnivell és de 619m.

> Les centrals hidroelèctriques de la conca de la Noguera Ribagorçana són:

Moralets-Baserca, Senet, Bono, Vilaller-Baliera, el Pont de Suert, Escales, el Pont de Montanyana, Canelles i Santa Anna / Caldes de Boí, Boí i Llesp (a la Noguera de Tor)

Embassaments de Catalunya