Calaix-Historic

Què és el canal de Seròs?

El canal i la central de Seròs és una obra extraordinàrelia. A l’època en què es va construir, les condicions laborals, les tècniques i les de maquinària eren molt diferents de les actuals. Cal dir que també s’utilitzaven màquines en la seva execució –grues i pales mecàniques o perforadores a pressió– que provenien d’altres obres que les empreses del Dr. Pearson feien al canal de Panamà o a Mèxic.

De la duresa que podien suposar els treballs ens en parla l’historiador lleidatà Romà Sol en una entrevista realitzada recentment:

“El que voldria destacar especialment és que ens situéssim a l’any 1914 i penséssim en l’obra que es va fer. Avui, hi ha gran maquinària que facilita molt les obres. En aquell temps la maquinària no existia i tota l'obra es va fer amb cabassets, pics i pales i esforç humà. Això no es pot oblidar, es tracta de l’any 1914 i la manera de treballar era completament diferent de la d’avui.”

Construcció del Canal de Seròs

L’origen del canal de Seròs l’hem de buscar el 1904 en una concessió d’un salt d’aigua al riu Segre sol·licitada a l’Estat per les societats Palacios y García de Saragossa i Mayer y Pla de Reus, propietàries, ambdues, del molí de Lladellà de Seròs. La concessió s’establia en la desviació de 15.500 litres per segon d’aigua en un lloc situat a 370 m més amunt del desguàs de la Vall de Femosa. Sabem que l’any 1907 es concedeix un augment del cabal de desviació de fins a 20.000 litres per segon malgrat l’oposició de l’Ajuntament de Torres de Segre que, amb la disminució del cabal del riu, creia que podia quedar afectat el pas de barca.

El 1908 les empreses Palacios y García, S.C. i Sucesores de J. Boule Mayner y Pla, S.C. es fusionen i formen Saltos del Segre, S.A., que fou absorbida per Barcelona Traction Light and Power, tot i que va mantenir la seva personalitat jurídica fins al 1920.

Saltos del Segre sol·licita al Govern Civil de la província, el 22 de juny de l’any 1912, la derivació de 20.000 litres d’aigua per segon. La sol·licitud es fa per uns metres abans de les primeres cases de la ciutat de Lleida, és a dir, a 840 metres aigües amunt del pont del ferrocarril de la línia Barcelona–Saragossa. Es demana també permís per a la construcció d’un canal de conducció –el canal de Seròs– fins al barranc de Carratalà d’Aitona, on s’ubicaria una casa de màquines, és a dir, el que després seria la central hidroelèctrica de Seròs.

Riegos y Fuerza del Ebro, S.A. comença la construcció de la central i del canal el 30 de novembre de 1912. Les obres, tenint en compte les dificultats dels treballs, es van fer en molt poc temps, en menys de dos anys: l’1 d’abril de 1914 entra en funcionament a la central de Seròs el primer grup i, per tant, ja s’inicia la producció d’energia. El 4 de juny entra en funcionament el segon grup; el 24 d’agost, el tercer, i el 23 de setembre la central hidroelèctrica ja treballa a ple rendiment en posar-se en funcionament el quart grup.

Estructura del canal i la central de Seròs:

Plànol amb el recorregut del canal de Seròs

Del canal i la central podem distingir les parts següents:

- Resclosa o presa situada al riu Segre al seu pas per Lleida que, construïda poc més amunt del pont del ferrocarril, té una llargada de 387 metres i una alçària de 6 metres. Consta de 6 comportes que permeten la regulació del pas de l’aigua del riu i que en cas que es produís una forta avinguda podria passar per damunt. El cas més recent fou el dels aiguats de 1982 en què es va registrar un desguàs de 3.100 m³/s, quan el màxim que permet la presa és de 1.000 m³/s.

La resclosa, respectuosa amb la natura, permet el pas de peixos i altres espècies aquàtiques. Inclou també un pas per als troncs, ja que en temps de la seva construcció encara era usual el transport de troncs riu avall mitjançant el tradicional mètode dels rais.

- 6 comportes que regulen l’entrada de l’aigua al canal.

- El canal de conducció que permet, en els seus 19,11 primers quilòmetres, una capacitat de 60 m³/s. És l’anomenat «canal petit» que acaba a l’embassament d’Utxesa.

La seva secció transversal normal és de forma trapezial, invertida, de 5 metres d’alçària, 18 metres de base superior i 6 metres d’inferior. L’aigua pot arribar a circular al llarg d’aquest tram de canal a 1,4 m/s.

- El «canal petit» arriba a l’embassament d’Utxesa, i si bé inicialment tenia una capacitat d’uns 10 Hm³, actualment, i a causa de l’acumulació de fang, aquesta s’ha vist reduïda fins a una tercera part.

- El pantà connecta amb el «canal gran», amb 5 petits embassaments al llarg del seu recorregut i que arriba fins a les canonades que porten l’aigua directament a la central. Aquest tram de canal té una secció semblant a l’anterior i una capacitat de 120 m³/s.

- La central hidroelèctrica. Al quilòmetre 27,37 l’aigua cau distribuïda per 4 canonades d’acer de 90 metres de llargària i, aprofitant el desnivell del barranc de Carratalà, és conduïda pels reguladors fins a les turbines. Aquestes són de les denominades tipus Francis d’eix vertical.

- L’electricitat que generen les turbines és de 6.600 volts que els transformadors eleven a la tensió de 110.000 volts, energia que és transportada pel territori mitjançant les línies d’alta tensió.

Tram final del canal, el salt i la central

L’aigua del canal és d’ús industrial, és a dir, serveix com a productora d’electricitat, però en alguns casos s’utilitza com a reg de suport o com a aigua de boca dels pobles per on passa. Aquestes localitats –Albatàrrec, Montoliu de Lleida, Sudanell, Torres de Segre i Aitona– mantenen un conveni amb l’empresa que gestiona el canal (actualment és FECSA-Endesa) segons el qual l’Ajuntament actua com a subministrador d’energia als veïns després de comprar-la a un preu baix, i aconsegueix, així, beneficis per a la localitat.

Extret de:

Enriqueta Vendrell: La força del canal de Seròs. El Dr. Pearson i les obres de La Canadiense. Ajuntament de Lleida, 2007