PATRIMONI HIDROELÈCTRIC
Presentació
 |  |
|---|---|
 |
 |
 |
 |
L'aigua és un element imprescindible per a la vida, l'utilitzem per a tot, també per a generar energia.
PATRIMONI HIDROELÈCTRIC neix per difondre el llegat que les obres hidroelèctriques han deixat a les Terres de Lleida. Hi trobareu les centrals que estan musealitzades i que ofereixen una oferta estable de visites i activitats.
El 1911 fou l'any de fundació de dues grans empreses dues empreses, la Barcelona Traction, Light & Power i Energía Electrica de Catalunya, que van construir grans centrals hidroelèctriques per aprofitar l'aigua dels rius dels Pirineus i electrificar Catalunya.
Avui, cent anys més tard, algunes d'aquestes centrals pioneres, encara en funcionament, obren les seves portes per tal de conèixer-les directament i saber-ne més de la seva història i de les persones que les van fer possible.
En aquest lloc web hi podeu trobar recursos per descobrir aquest patrimoni de la conca del Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, de la mà d'equipaments de tot el territori:
- > Museu de l'Aigua de Lleida
- > Museu Hidroelèctric de Capdella
- > Centre d'Interpretació de l'Aigua de Tavascan
- > Centre d'Interpretació de l'Energia a Canelles
- > Endesa Educa
- > La Central de Talarn
Cada equipament ofereix una visió diferent i complementària de la producció energètica amb l'aigua.
Visiteu-los i gaudiu de les propostes que us ofereixen. Enrampeu-vos!
100 anys d'hidroelectriques
El 12 de setembre de 1911 es constituïa a Toronto (Canadà) el holding de la Barcelona Traction Light & Power, promogut per l'enginyer i empresari nord-americà Frederick S. Pearson, a partir de la iniciativa de l'enginyer català Carlos Montañés. Serà coneguda com La Canadenca.
Uns mesos més tard desembarcava a les Terres de Lleida per a construir-hi grans centrals hidroelèctriques, a través de l’empresa filial Riegos y Fuerza del Ebro. La companyia va fer-se amb les concessions d'aigües de la Noguera Pallaresa, des de la Pobla de Segur a Camarasa, on hi van construir les centrals de Sossís, Talarn, Gavet, Terradets i Camarasa. També van aconseguir la concessió de l’anomenat Salt de Seròs, al tram baix del Segre. Les obres de la central de Seròs s’iniciaren l’any 1912, i van comportar la construcció d’un gran canal que pren les aigües del riu Segre a Lleida i les condueix fins al barranc de Carratalà a Aitona, on hi ha el salt.
Les grans realitzacions de La Canadenca van alimentar la segona Revolució Industrial de Catalunya, alhora que van suposar la transformació de les Terres de Lleida: l’arribada de persones de llocs ben diversos, com ara els enginyers anglesos o americans, o els obrers del sud d’Espanya, van alterar profundament la vida de la Plana de Lleida i dels pobles de les valls pirinenques. Nous models socials, costums i tradicions s’entrecreuaven amb reclamacions obreres i lluites sindicals. Ho podeu descobrir a La Central de Talarn.
Un aspecte important de la seva implantació són els campaments que construïa per allotjar el personal tècnic i les seves famílies, formant autèntiques colònies industrials. Un d’aquests campaments, situat vora el canal de Seròs a Lleida, acull avui el Museu de l’Aigua de Lleida.
Paral·lelament, el 18 de novembre de 1911 es constituïa a Barcelona Energía Eléctrica de Cataluña (EEC), en aquest cas promoguda per Emili Riu, empresari i polític pallarès, amb capital francès. La companyia va aconseguir els drets de les aigües de la vall del riu Flamisell, on va construir les centrals de Capdella, Molinos y la Plana. Hi destaca la gran central de Capdella, que unia els estanys de la capçalera de la Vall Fosca a l’estany Gento i conduïa l’aigua cap aquesta central. Actualment acull el Museu Hidroelèctric, que explica la gran transformació de la vall amb l’arribada de la companyia.
Les dues companyies, grans competidores als inicis, veuran unides les seves trajectòries amb la incorporació de EEC al grup de La Canadenca l'any 1923.
L’any 1950 La Canadenca surt a subhasta després de la declaració de fallida, i serà adquirida per Fuerzas Eléctricas de Cataluña, coneguda amb les sigles FECSA. A les centrals ja existents se'ls afegeixen noves realitzacions, entre les que destaquen les centrals reversibles d'Estany Gento - Sallente i de Tavascan - Montamara. En els dos casos es tracta de centrals subterrànies que uneixen dos llacs i bombegen l’aigua del llac inferior al superior per reomplir-lo en hores de poc consum elèctric. Actualment es pot visitar el Centre d’Interpretació de l’Aigua de Tavascan, situat a la mateixa central.
L’any 1946 es constitueix a Madrid l’Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana (ENHER), promoguda per l’estat a través de l’Instituto Nacional de Industria sota la iniciativa d’Eduardo Torroja i Victoriano Muñoz, per fer un aprofitament integral del riu Noguera Ribagorçana. Fins aquell moment, aquesta era l’única conca catalana on no s’havia construït cap central. El projecte contempla diverses centrals des de la capçalera fins al tram baix del riu, on es construeixen grans embassaments usats també pel regadiu i l’aigua de boca. Actualment es visitable la central de Canelles, la més gran de tota la conca.
ENDESA, Empresa Nacional de Electricidad, adquireix l’any 1983 ENHER i el 1991 FECSA, per la qual cosa és l’hereva actual de les realitzacions començades fa 100 anys.
