Calaix-Historic

Durant la dècada dels 50 es va iniciar la construcció de la central hidroelèctrica de Tavascan, una obra de dimensions colosals que va durar fins a l’any 1974, data de la seva inauguració. El conjunt es troba dins d’una caverna de 500 metres de profunditat a l’interior de la muntanya del Pic de Guerón, amb accès des del poble de Tavascan. Va ser construïda per FECSA.

Una de les seves singularitats és que és reversible, sent la primera d’aquestes característiques que es va posar en marxa a l’estat espanyol. De dia agafa l’aigua dels llacs per produir electricitat de forma convencional, i durant la nit funciona com una estació de bombeig: torna a pujar l’aigua fins als llacs superiors per poder reutilitzar l’aigua com a font d’energia en un altre moment.

Està formada per diverses centrals, que conflueixen a la caverna de Tavascan:

- TAVASCAN SUPERIOR, amb un salt de 900m. Té una conca d’alimentació de 77 Km2, que comprenen les valls dels llacs Sotllo, Babor, Gallina i el Romedo inferior. La potència generada en els dos grups és de 120.440kW.

- TAVASCAN INFERIOR, amb un salt de 246m. La seva conca d’alimentació és de 179 Km2, a la vall del riu Tavascan, captades a l'embassament de Graus. La potència generada en un grup és de 32.040kW.

- MONTAMARA, funciona alternativament amb Tavascan superior, amb un salt de 630m. Pren les aigües a Romedo inferior i desguassa a l'embassament de Graus. La potència generada en els dos grups és de 88.000kW. De nit, aprofita els excedents de producció elèctrica (nuclears, tèrmiques...) per bombejar l'aigua des de l'embassament de Graus a Romedo inferior.

Com funciona?

El funcionament està totalment automatitzat i teledirigit des de la central de comandament d'Endesa a Lleida, des d’on s’obren i tanquen les vàlvules i comportes, per regular l’aigua que farà moure les corresponents turbines. A les centrals no hi ha cap operari de forma permanent.

Les tres centrals del complex, permeten disposar de diferents variants de producció, que s’utilitzen en funció de l’energia que es vol obtenir, i de l’aigua disponible en cada embassament.

Hi ha un únic transformador que passa la tensió de generació de 11.000 a 220.000 volts.

Les característiques més significatives de cada central i la procedència de l’aigua que les alimenta son les següents:

Tavascan Superior, disposa de dues turbines Pelton (molt apropiades en el cas de molta pressió i poc cabal), i funciona amb l’aigua (14 m³/s) que li arriba del llac/embassament de Romedo de Baix situat a una altitud de 2006 metres, portada pel canal de Romedo fins a prop de la vertical de la central a 1980 msnm. Des d’aquest punt per mitjà d’una canonada de 1440 m. de longitud, s’inicia el salt fins a la Caverna de Tavascan a 1100 msnm. És un salt de gairebé 900 m. que fa que l’aigua que arriba a cadascuna de les dues turbines (7 m³/s), tingui una pressió de 85 kg/cm². Després de ser utilitzada l’aigua va pel canal de desguàs fins l’embassament de Tavascan.

Tavascan inferior, funciona amb aigua (14 m³/s) provinent del embassament de Graus situat a 1352 msnm, que per mitjà d’una canonada de 417 m. de longitud i un salt de 246 metres, la fa arribar amb una pressió de 25 kg/cm² a una turbina Francis situada també a la Caverna de Tavascan, i posteriorment va a parar al mateix canal de desguàs.

Montamara (producció), funciona de forma alternativa amb Tavascan superior, utilitzant l’aigua que ve de Romedo inferior i en aquest cas les dues turbines Pelton receptores (8 m³/s cadascuna) es troben a una altitud de 1360 m. El salt és de 630 m i la pressió de 75 kg/cm². Una vegada utilitzada, l’aigua va al corresponent canal de desguàs i posteriorment al embassament de Graus.

Montamara (bombeig), es una central reversible i durant la nit, fent servir els excedents energètics del sistema general (nuclears, tèrmiques etc.), bombeja aigua provinent de Graus (portada pel mateix canal que connecta l’embassament i la central) fins a Romedo inferior per tal de recuperar els nivells d’embassament. Per a dur a terme el procés, cada màquina (turbina i alternador) és acoblada per la part inferior a una gran bomba centrífuga, que bombeja 6,5 m³/s, des de la cota 1360 fins a la cota 2010. L’impuls inicial per desallotjar l’aigua existent a les canonades requereix una pressió de 100 kg/cm², obtinguda fent treballar les bombes amb les vàlvules de pas tancades.

(P) Producció
(B) Bombeig