Esteu aquí: Inici es Cajón Histórico C. Interpretación de la Energía de Canelles

C. Interpretación de la Energía de Canelles

La central de Canelles

El Salto de Canelles es un recurso hidroeléctrico a pie de la presa que se encuentra en la cuenca del río Noguera Ribagorzana entre las Comunidades Autónomas de Cataluña y Aragón, la central está ubicada en el TM Os de Balaguer y la presa mitad en Estopanyá (Huesca) y mitad en Os de Balaguer (Lleida).

El embalse resultante de la construcción de la presa de Canelles es el más grande de la cuenca del Río Noguera Ribagorzana, (680Hm3 =  680 mil millones de litros de agua) y el segundo más grande del Sistema Hidrográfico del Ebro. Su carácter hiper-anual permite, además de producir energia eléctrica, la regulación de las aguas para abastecer a poblaciones y riegos agrícolas.

La presa fue construida en un tiempo record por el equipo de la ENHER (seis años, del 1953 al 1959), pero…, antes de iniciar el procés de construcció de la presa i per treballar en sec, es va haver de desviar el riu Noguera Ribagorçana, i per poder fer el desviament es va construir uns petits assuts (petites preses) i un túnel deixant en sec tota la zona de treball, iniciant a continuació el procés de condicionament del terreny i la construcció dels ancoratges de la presa.

Quan van realitzar l’ompliment de l’embassament, a mesura que anaven construint la presa, van aparèixer importants fuites d’aigua a través del massís càrstic especialment en el marge esquerre, alentint els treballs i l'ompliment.

Durant els anys 1957/1962 i 1971/1973, es va construir una pantalla d’impermeabilització a l'interior de la muntanya i en les dues marges del riu evitar les fuites d'aigua a través de la muntanya. A més, i amb l’objectiu de reforçar la seguretat de la presa, entre els anys 1974 i 1976, va haver de construir un contramur de reforç per l'estrep dret de la presa.

La central és de caverna i esta excavada dins de la muntanya en el marge esquerre del riu a peu de presa, i s'accedeix a través d'un túnel excavat a la roca.

Conseqüència de la falta d’electricitat, la central es posa en marxa tan aviat com finalitzen les obres principals l’any 1959, tenint limitada la cota d’explotació de l’embassament fins l’any 1989. L’embasament, degut a la seva gran capacitat, solament s’ha pogut omplir una sola vegada des de la seva construcció.

En el moment àlgid de la construcció i van arribar a treballar prop de 2800 persones, sent la gran majoria immigrants del sud del país.

Malgrat les dificultats, la construcció de la presa va ser un dels èxits més importants de la enginyeria de l'època, va ser construïda en un temps rècord i encara avui és visitada i estudiada per algunes universitats d’Europa.

Accions del document
MUSEU DE L'AIGUA DE LLEIDA
Av. de Miquel Batllori, 52 (la Bordeta) 25001 Lleida - Tel 973 211 992
museuaigua@paeria.cat