Esteu aquí: Inici ca Calaix Històric C. d'Interpretació de Canelles

Calaix-Historic

C. d'Interpretació de Canelles

La central de Canelles

El Salt de Canelles és un aprofitament hidroelèctric a peu de presa que es troba a la conca del riu Noguera Ribagorçana, al límit entre Catalunya i Aragó. La central està ubicada al terme municipal d'Os de Balaguer  i la presa meitat a Estopanyà (Osca) i  meitat a Os de Balaguer (Lleida).

L'embassament resultant de la construcció de la presa de Canelles es el mes gran de la conca del Riu Noguera Ribagorçana (680Hm3 =  680 mil milions de litres d’aigua) i un dels més grans del Sistema Hidrogràfica del Ebre. El seu caràcter hiper-anual permet, a més de produir energia elèctrica, la regulació de les aigües per l’abastiment a poblacions i regs agrícoles.

La presa va ser construïda en un temps rècord per l'equip de la ENHER (sis anys, del 1953 al 1959), però abans d'iniciar el procés de construcció de la presa i per poder treballar en sec, es va haver de desviar el riu Noguera Ribagorçana, i per poder fer el desviament es va construir uns petits assuts (petites preses) i un túnel deixant seca tota la zona de treball, iniciant a continuació el procés de condicionament del terreny i la construcció dels ancoratges de la presa.

Quan van realitzar començar a omplir l’embassament, a mesura s'anava construint la presa, van aparèixer importants fuites d’aigua a través del massís càrstic especialment en el marge esquerre, alentint els treballs i l'ompliment.

Durant els anys 1957/1962 i 1971/1973, es va construir una pantalla d’impermeabilització a l'interior de la muntanya i en les dues marges del riu evitar les fuites d'aigua a través de la muntanya. A més, i amb l’objectiu de reforçar la seguretat de la presa, entre els anys 1974 i 1976, va haver de construir un contramur de reforç per l'estrep dret de la presa.

La central és de caverna i esta excavada dins de la muntanya en el marge esquerre del riu a peu de presa, i s'hi accedeix a través d'un túnel excavat a la roca.

Conseqüència de la falta d’electricitat al país, la central es posa en marxa tan aviat com finalitzen les obres principals l’any 1959, tenint limitada la cota d’explotació de l’embassament fins l’any 1989 per les fuites. L’embassament, degut a la seva gran capacitat, solament s’ha pogut omplir en comptades ocasions des de la seva construcció.

En el moment àlgid de la construcció hi van arribar a treballar prop de 2.800 persones, sent la gran majoria immigrants del sud d'Espanya.

Malgrat les dificultats, la construcció de la presa va ser un dels èxits més importants de la enginyeria de l'època, va ser construïda en un temps rècord i encara avui és visitada i estudiada per algunes universitats d’Europa.

Accions del document
MUSEU DE L'AIGUA DE LLEIDA
Av. de Miquel Batllori, 52 (la Bordeta) 25001 Lleida - Tel 973 211 992
museuaigua@paeria.cat